Moments xuxils

Els núvols de sucre, boníssims, quan ens vam fer adolescents va haver-hi un condemnat que va dedicar-se a menjar-los cremats, quina averració (després deia que feia caca negra; no m'ho crec). Els núvols de sucre, si us preguntéssin quina quantitat n'heu menjat en tota la vida, què diríeu? Jo potser diria 250.

Els Peta Zetas, un gran clàssic "xuxil" que ara posen als restaurants per acompanyar la crema catalana. Deien que si t'ho menjaves i després bebies coca-cola et feia una reacció a l'estómac que et podies morir.

Els lacasitos m'han ajudat en moments depressius i m'encantava, bé, m'encanta encara a dia d'avui, deixar que se'm desfacin a la boca i després mossegar i notar el "crec-crec". Mmmm, un gran clàssic "xuxil" el lacasito també.

Podria estar hores rememorant xuxes, podria fer una secció de "moments xuxils" però em quedo amb la idea que la vida passa millor amb coses dolces. Bon rollito penya!

Guai-te-la, guai-te-la!!

Les xiques d'avui en dia se'n van d'excursió. Anna, no et descuidis els purets. Ruth, no et descuidis el top més escotat que tinguis per la disco. M.del Mar, no et descuidis la barretina que hem de deixar petjada. Aida, no et descuidis la càmera que això promet. Procuraré no deixar-me res jo tampoc. Queda clar tot, no? Au vinga, vinga: un bocadillo, me lo puedes sucar con tomate por favor; me puedes añadir pastanaga a l'amanida por favor? Gracias a vostè, mosso.

Bones festes amb Arimany

Que faci fred a l’hivern és natural però que l’home de l’anunci de Gas Natural tingui 48.000 fans al facebook no ho és tant. S’acosten festes de Nadal i festes en general per els que odien el Nadal. Això d’odiar una època de l’any on els reis mags et porten regals de no sé on, o el tió amb la seva barretina ell, tot tapant la calva et caga bufandes i guants de conjunt, digueu-me somiatruites o garrina però jo trobo que és maco, molt maco. M'agrada seguir la tradició nadalenca esperant l’arribada de SSMM els Reis Mags d’Orient tot rient i fent festassa i m’agrada veure els carrers engalanats i plens de llums quan surto als vespres al carrer i a qui no li agradi que s’hi foti pinassa d’avet de Nadal i que s’amargui l’existència ell solet perquè jo, amics i amigues, penso disfrutar-lo tan o més que tots els nadals pastas. Visca les festes, les tradicions, els caganers i les barjaules de la Rambla !

Finalment us vull desitjar un molt i molt pròsper any 2009 i que tingueu molts amics de veritat, molts amors profunds, moltes sorpreses grates i moltíssima felicitat de la que fa emocionar. Bones festes!

High School

Aquesta setmana s'estrena la flagrant pel·lícula "High School Musical 3 (el coñazo)". He aprofitat que els seus protagonistes ha passat per la ciutat per fer-me una foto amb ells i mostrar-los el meu agraïment pel que m'han ensenyat com a actors de musicals (el meu somni). M'han ofert participar en el seu proper treball, un curtmetratge independent que mostrarà la decadència d'actors que han tocat les estrelles i ara cauen a les drogues i es converteixen a l'anorexia. Ho he refusat per temes d'agenda.

Per cert, us heu fixat que en la portada d'aquesta pel·li els nens estan estirats a terra i no saltant com ens volen fer creure? Sabeu que algunes escenes de llit de pel·lícules es roden en vertical? Vull dir que els actors estan drets i no estirats com ens fan creure. Per què? Doncs perquè així estan més pentinats, les dones tenen els pits més ben posats i aquestes coses. Bo, eh? Apa doncs, reflexioneu sobre el tema.

Benvolguts i bentrobats

Les amigues: aquestes dones d'empenta (d'una edat estupenda) que t'acompanyen en celebracions, alegries i penes. Les amigues es reuneixen de tant en tant i mengen carn a la brasa i s'expliquen coses, algunes ja ensenyen ecografies en 3D i tot! D'altres t'ensenyen la casa nova, d'altres t'expliquen la seva frustració per trobar feina decent, pis... i d'altres estan més o menys com tu, i aquestes són amb les que comparteixes més històries particulars. Bonica la joventut del jove.

Disculpes per la demora en les actualitzacions (a tots els fans i fanes d'aquest internacional blog), jo també tenia necessitats internes d'actualització i "lo primero es lo primero, tu".

En un altre ordre de coses, dir que aquest hivern promet, doncs el meu sempre fidel cos i jo ens hem submergit en l'inhòspit món del ioga. També, la meva brillant ment i jo hem volgut apostar per l'estudi del francès. M'hauria agradat penjar aquí el tall de veu que he gravat (a petició de la mestra) i després he enviat als meus companys d'aula per començar a practicar això de l'enviament d'arxius. Deia que hauria volgut perquè no ho he sabut fer, res, un altre dia serà . Gràcies, fins aviat.

New York III

Moments d'inspiració a Central Park. La vida a la ciutat et canvia l'humor, t'altera l'autoestima i et pot provocar horticària, somnolència i pujades de tensió. Però tot super guai, eh... Aquest dia una noia francesa que semblava que vivia allà ens va tirar una foto, però jo no volia que ens la tirés, jo la volia fer automàtca i així de repent. Central Park dóna per molt. Au vinga...

New York II

Moment "croquetil" a Central Park. Mira, per fotos maques les del bloc de'n Marc. Aquí barra lliure, els draps bruts, el que no s'ensenya, el que està prohibit i és políticament incorrecte, entre bambalines, ja sabeu, el making off, la roba estesa, el pà amb tomàquet i el fuet, la canalla dispersa, el meló amb pernil i la xocolata amb xurros, poroporo popo, visca terra lliure, visca la lemonade, visca!!!